Entrades populars

dissabte, 16 de juny del 2012



NARRACIÓ 4

No sé per on començar, la veritat. El que us he d'explicar em fa tanta vergonya... L'altre dia vaig coincidir amb un dels nois més macos de l'institut. És de 2n de batxillerat... Totes en parlàvem gairebé com un ídol. Els seus ulls, els seus cabells, el seu somriure, la seva manera de vestir... Tot, completament tot, ha estat sempre objecte dels nostres comentaris i fantasies tot sabent que era inabastable. A més, ell ni tan sols havia desviat mai la seva mirada quan passava per davant nostre i ens el menjàvem amb els ulls.

Però aquell dia...va passar una cosa increïble. Ahir, jo anava pel carrer i vaig veure una cartera a terra. M'hi vaig acostar, la vaig agafar i, en obrir-la no m'ho podia creure: era la "seva" cartera, amb el seu DNI, amb el seu Carnet del Club, amb... de tot. I també amb 250 euros.

Ràpidament vaig parlar amb el germà de la Natàlia, que també fa 2n de batxillerat, i li vaig demanar el seu telèfon. Tenia una cosa important per dir-li  -vaig comentar-li a ell-.

Li truco, li explico i es va emocionar per la trucada. Va dir-me de trobar-nos de seguida i, quan vam ser a la Plaça, em va voler convidar a fer el toc. Vam estar xerrant i, de cop, em deixa anar que tot plegat era una coincidència perquè feia molt de temps que s'havia fixat en mi, que li agradava; quan em va dir això, em vaig posar vermella, no sabia què dir-li, ell era perfecta, no sabia que dir-li, en aquell moment, em vaig quedar callada, i em va dir:
-Si no sents el mateix, tranquil·la podem ser amics...
-La veritat, et seré sincera, m’agrades, i no poc, sinó molt, des que vaig arribar a l’insti que em fixo amb tu, bé totes les meves amigues i jo, i que t’hagis fixat amb mi, no sé, em sorprèn no m’ho puc creure...-Vaig contestar-li.

Em va callar amb un petó, un petó tendrem dolç i amarg alhora, jo, ja m’havia fet més petons amb altres nois, però aquell, va ser el millor...

Ara, portem 2 anys sortint, jo faig 1r de Batxillerat, i ell estudia a la universitat, la nostra relació va molt bé, encara que us sembli patètic m’agradaria formar una família amb ell.. Tot i que encara som molt joves.

PD: Us estimo Sònia i Miquell m’agradara escriure-us, tot i que vau marxar a segon d’ESO seguiu sent els meus millor amics, espero resposta:)

ATT: Marta, un petó

divendres, 15 de juny del 2012


Are you for or against single sex schools?


There are not many schools in my area of single-sex. Only in the “comarca gironina”.
I think is illogical Firstly because in real life we don’t separate by sex. Although they do well to study, I don’t agree. Secondly I do not very convenient since you are doing that we die we are different, and it is not.
Finally I think the correct normal schools. Why I like most normal schools

Clean our “Parc de la Draga”.


I’m writing because I was at the Draga with some my friends every day and the amount of rubbish which we found there was unbelievable. This photo shows the bags, papers and other rubbish.
I think there reasons for this, people responsible enough, people throw rubbish in the “gespa”.
We must do something about this situacion.
Maybe there isn’t much rubbish in other places. I don’t know, but we must definitely do something here if we want clearner more attractive Draga.

Marta Castro




Brad


Brad was born in Oklahoma on 18 December 1963. In 1968 he and his family moved to Missouri. Later in 1982 he studied Journalism but 1987 he left university and went to California.
In California he got small parts in TV programs and comercials. Later in 1991 he appeared un Thelma and Louise, his first importan film.
In 2000 Brad married Jenifer Annistonn, But in 2005 they broke up.    
Later in 201 he stared  Ocean’s Eleven and in 2005 he met Angeline Jolie. Since then, stared in many films and he has won Golden Globe.

divendres, 8 de juny del 2012

¡Vaya curso mi 3ero!


Mi último año en el instituto.
El año pasado el instituto me iba mucho mejor que este, si soy sincera, no estudiaba, i en clase me distraía pero lo aprobaba todo y con bastante buenas notas, por eso empecé el año confiada.
Empecé confiada, si, pero me había propuesto escuchar en clase, y aún y así me costaba mucho y el primer trimestre suspendí tres (Catalán, Castellano e Inglés). Nunca había suspendido nada, y me dolió. En el segundo trimestre, también tres (Castellano, Mates e Inglés). En el tercer trimestre espero no suspender nada, me estoy esforzando mucho, estudio cada día escucho en clase hago los deberes… pero aún y así la materia que me hace más miedo es el castellano y el Inglés.
Este año espero pasar de curso, si no me veo todo el verano estudiando, el año que viene me organizare mejor, escuchare mucho mas, ara los deberes el día que me los pongan etc. No quiero suspender ningún curso.
MÚSICA: Para mí la música no es solo música, es un sentimiento, un estado de ánimo, o aun más, una religión. ¡Me apasiona, la amo! Canto cuando estoy triste, canto cuando estoy alegre, canto cuando estudio, canto en cualquier sitio y en cualquier momento. Si no pudiera cantar, si no tuviera ese privilegio, moriría. [Marta Castro – 3ºA]

Me encanta

Me encanta la sensación que recorre por mis venas cuando canto; es un sentimiento entre tranquilidad y felicidad.
Por unos minutos lo olvido todo y solo me concentro en esa canción, en sus notas, su letra y su ritmo.