NARRACIÓ 4

No sé per on començar, la veritat. El que us he d'explicar em fa tanta vergonya... L'altre dia vaig coincidir amb un dels nois més macos de l'institut. És de 2n de batxillerat... Totes en parlàvem gairebé com un ídol. Els seus ulls, els seus cabells, el seu somriure, la seva manera de vestir... Tot, completament tot, ha estat sempre objecte dels nostres comentaris i fantasies tot sabent que era inabastable. A més, ell ni tan sols havia desviat mai la seva mirada quan passava per davant nostre i ens el menjàvem amb els ulls.

Però aquell dia...va passar una cosa increïble. Ahir, jo anava pel carrer i vaig veure una cartera a terra. M'hi vaig acostar, la vaig agafar i, en obrir-la no m'ho podia creure: era la "seva" cartera, amb el seu DNI, amb el seu Carnet del Club, amb... de tot. I també amb 250 euros.

Ràpidament vaig parlar amb el germà de la Natàlia, que també fa 2n de batxillerat, i li vaig demanar el seu telèfon. Tenia una cosa important per dir-li  -vaig comentar-li a ell-.

Li truco, li explico i es va emocionar per la trucada. Va dir-me de trobar-nos de seguida i, quan vam ser a la Plaça, em va voler convidar a fer el toc. Vam estar xerrant i, de cop, em deixa anar que tot plegat era una coincidència perquè feia molt de temps que s'havia fixat en mi, que li agradava; quan em va dir això, em vaig posar vermella, no sabia què dir-li, ell era perfecta, no sabia que dir-li, en aquell moment, em vaig quedar callada, i em va dir:

-Si no sents el mateix, tranquil·la podem ser amics...

-La veritat, et seré sincera, m’agrades, i no poc, sinó molt, des que vaig arribar a l’insti que em fixo amb tu, bé totes les meves amigues i jo, i que t’hagis fixat amb mi, no sé, em sorprèn no m’ho puc creure...-Vaig contestar-li.

Em va callar amb un petó, un petó tendrem dolç i amarg alhora, jo, ja m’havia fet més petons amb altres nois, però aquell, va ser el millor...

Ara, portem 2 anys sortint, jo faig 1r de Batxillerat, i ell estudia a la universitat, la nostra relació va molt bé, encara que us sembli patètic m’agradaria formar una família amb ell.. Tot i que encara som molt joves.

PD: Us estimo Sònia i Miquell m’agradara escriure-us, tot i que vau marxar a segon d’ESO seguiu sent els meus millor amics, espero resposta:)

ATT: Marta, un petó